El riu Vaca

2. El riu Vaca


1. Avenc de la Donzella
2. Els Brolls
3. Font Gran, llavador i molí de Simat
4. Gorg de l’As
5. Assut del Maltés
6. Assut de Tavernes
7. Illeta
8. Séquia la Bova
9. Canal de desaigüe
10. Estany de Xeraco

La ruta de l’aigua a la Valldigna comença a les muntanyes que originen la depressió plana on es troba Barx. Aquestes estan formades per roques calcàries i dolomítiques que presenten relleus càrstics, fenomen que justifica l’abundància d’aigües subterrànies.
La primera mostra d’aquest relleu la trobem a prop del poble de Barx, a la gran cavitat coneguda com l’avenc de la Donzella.


Fig. 2.1. Cascada de l’avenc de la Donzella.

Fig. 2.2. Avenc de la Donzella.
L’avenc és el desaigüe natural de la vall on es troba el poble de Barx. Si no hi existira, la zona s’inundaria, la qual cosa s’ha comprovat quan de vegades s’ha obstaculitzat l’entrada d’aigua amb escombraries.
A banda de l’aigua que s’endinsa a les muntanyes per l’avenc, hi ha la que es filtra en aquestos massissos. Part d’aquestes aigües apareixen per tota la Valldigna formant fonts i brolladors que configuren la fisonomia fluvial d’aquesta vall.
Després de gaudir d’aquest paratge meravellós, aprofitarem per a visitar, ben a prop, l’antiga nevera del segle XVIII, lloc on es magatzemava el gel per proveir-se’n a l’estiu.

Fig. 2.3. Antiga nevera de neu.
Des de la posició en què es troba la nevera, i de cara al poble de Barx, veiem la cova de les Mallaetes al Penyalba. També podem visitar la cova del Parpalló, aquesta la trobarem a prop del pic del Mondúver, anant cap a Gandia per la comarcal CV-675.

Fig. 2.4. Cova de les Mallaetes (esquerra), cova del Parpalló (dreta).
Baixant per les revoltes de Barx, cap a Simat, gaudirem d’una visió panoràmica de la Valldigna i de la Mar Mediterrània al lloc anomenat Mirador de la Visteta.


Fig. 2.5. Mirador de la Visteta.
En arribar a Simat, ens trobarem amb les riberes dels barrancs que baixen de les muntanyes que envolten la localitat, i el brollador dels Brolls i el de la Font Gran.

Fig. 2.6. Brollador de la Font Gran de Simat.

En un estudi fet cap a finals de l’any 1992 i principis de 1993 pel GEC es conclou que les aigües que s’introdueixen a l’avenc de la Donzella s’entremesclen, en major o menor mesura, amb les aigües que ixen per la Font Gran, pels Brolls i pels barrancs de Barx i del Toro.
En condicions normals de pluja(70 l/s), l’aigua que entra a l’avenc de la Donzella sorgeix principalment per la Font Gran.
Quan augmenta el cabal d’aigua que penetra a l’avenc de la Donzella, la Font Gran no pot absorbir tota l’aigua que li arriba i comença a eixir-ne pels Brolls. Sembla que aquestos funcionen com a sobreeixidor.

Fig. 2.7. Brolls de Simat.
Quan el cabal sobrepassa determinat límit (400 l/s), sobretot en èpoques de fortes pluges, se supera el límit d’evacuació d’aigua de les dues fonts esmentades i es produeix un desbordament de les aigües subterrànies que es desvien cap al massís calcari situat a la dreta del barranc de Barx. Açò provoca que part de les aigües que penetren a l’avenc de la Donzella s’entremesclen amb les que hi ha endins del massís i que surten per les diverses fonts que hi existeixen (Fontarda, Font de la Mezquida, Clot de la Font i Font del Bolomor).
Els torrents d’aigua que baixen pels barrancs de Barx, del Toro i dels Brolls s’afegeixen, a Simat, a les aigües de la Font Gran i formen el riu Vaca.
Aprofitant que estem a la Font Gran de Simat, molt a prop, podem visitar el Monestir de Santa Maria de la Valldigna, l’ermita de santa Anna o antiga mesquita de la Xara i l’església de sant Miquel.

Fig. 2.8. Eixida d’aigua de la Font Gran al riu Vaca.
L’aigua de la Font Gran no desaigua tota directament al riu Vaca. Des de la mateixa font ja se’n desvia una part cap al llavador que hi ha a continuació, i una altra cap a l’assut de la Font Gran.

Fig. 2.9. Llavador de la Font Gran.

Fig. 2.10. Assut de la Font Gran.
Des de l’assut de la Font Gran l’aigua es desvia, en part, a la séquia que voreja el camí del Mig de l’Horta, i arriba a una comporta que la distribueix al molí de Simat o a les canals que reguen els horts.

Fig. 2.11. Séquia del camí del Mig de l’Horta a l’esquerra, Simat al fons.
Una vegada desviada l’aigua cap al molí, és acumulada al canal o séquia que hi ha abans del pou per tal de crear una caiguda d’aigua més potent.

Fig. 2.12. Canal del molí en primer pla, molí al fons.

Fig. 2.13. Pou del molí.
La velocitat que adquireix l’aigua en la caiguda del pou, més la pressió produïda pel seu propi pes generaven l’energia suficient per moure el rodet. Aquesta aigua eixia per un forat rectangular situat sota la volta, lloc on es trobava abans el mecanisme hidràulic (vegeu el funcionament dels molins d’aigua, § 9).


Fig. 2.14. Volta del molí i caiguda d’aigua.
Després d’aprofitar el treball produït per l’aigua, aquesta era conduïda de nou per una altra séquia cap al riu, on un poc més endavant s’acumulava a l’assut del Gorg de l’As. Actualment la força de l’aigua no s’aprofita malgrat que continua circulant-hi.
El Gorg de l’As està situat al costat de la depuradora de Simat i serveix per a desviar l’aigua del riu Vaca cap a la séquia Mare o séquia de l’Horta del Molí. Al llarg del recorregut l’aigua s’aprofitava per a moure més molins i per a regar els camps de l’horta.

Fig. 2.15. Gorg de l’As.
El riu continua el seu curs travessant camps de tarongers i arriba fins a Benifairó on ens trobem amb l’assut del Maltés, que s’utilitzava per a desviar l’aigua del riu Vaca cap a la séquia del Pla. Antigament, aquesta séquia conduïa l’aigua fins al molí Vell de Tavernes o molí del Pla i continuava fins al molí Tonet.

Fig. 2.16. Assut del Maltés.
Quan el riu arriba a Tavernes, l’aigua s’acumula a l’assut dels afores d’aquesta població, a l’encreuament entre el camí del Pla i el del Clot de la Font. Antigament s’utilitzava per desviar l’aigua i regar l’horta d’aquesta localitat.

Fig. 2.17. Assut de Tavernes.
A l’assut el riu s’eixampla de forma considerable i es manté així fins passar el pont. Al sud-est de Tavernes, en mig de l’horta, es bifurca en dues branques que es tornen a ajuntar un poc més endavant. D’aquesta manera es forma l’anomenada “illeta”, una extensió de camps de tarongers envoltada pels dos llits del riu. Aquesta bifurcació s’utilitza com a sobreeixidor quan el riu duu un gran cabal d’aigua, i així s’evita la inundació del camps dels voltants.

Fig. 2.18. Llit del riu Vaca a Tavernes.
El riu segueix el curs pels camps de tarongers fins que travessa l’autopista (A-7). Ací el riu gira cap a l’esquerra i un poc més endavant cap a la dreta formant un angle recte (90º) en ambdós casos. Aquestos girs del riu provocaven que quan portava un gran cabal sobreeixira pel primer desviament cap al camí Fondo, problema que posteriorment va ser solucionat mitjançant un mur de contenció. Antigament a la zona del Ràfol també hi havia un altre assut que s’utilitzava per a regar els camps.

Fig. 2.19. Mur de contenció del riu després de l’autopista.
L’aigua que arreplega el canal de defensa d’aigües en èpoques de pluja es condueix per la séquia de la Bova fins que al Camí de la Séquia de la Bova s’uneix al riu.La construcció del canal evita els danys produïts per les avingudes d’aigua dels barrancs de la muntanya de les Creus, que d’altra manera travessarien Tavernes.

Fig. 2.20. Canal de defensa d’avingudes d’aigua.

Fig. 2.21. Séquia de la Bova a la carretera nacional CN-332.
A partir d’ací el Vaca esdevé realment un riu, amb un cabal regular. Més endavant, ja quasi al terme de Xeraco, s’uneixen el Vedell i el Vaca.

Fig. 2.22. Unió del Vedell i el Vaca. Canal de desaigüe al fons.
Abans que el riu Vaca entre al terme de Xeraco el llit s’eixampla de forma considerable. Aquesta ampliació es va fer als anys 70 per a suportar cabals elevats, i enviar l’aigua cap al nou canal de desaigüe, situat a la ratlla del terme de Tavernes. Al canal hi ha situades unes comportes per a regular l’eixida d’aigua cap a la mar i evitar inundacions als camps.

Fig. 2.23. Comportes del canal de desaigüe.

Fig. 2.24. Desembocadura del canal de desaigüe.
Podem visitar la desembocadura natural del riu Vaca entre els termes municipals de Xeraco i Gandia, a l’estany de Xeraco. L’eixida de les aigües a la mar és regulada mitjançant unes comportes.

Fig. 2.25. Estany de Xeraco.

Fig. 2.26. Desembocadura del riu Vaca a Xeraco.