Glossari

Afluent: Riu secundari que desemboca en un altre de més important.
Àlep: Cada una de les paletes còncaves situades al voltant de la roda del molí d’aigua.
Arbre de transmissió: Òrgan a la manera d'eix, generalment en forma de barra, que en un mecanisme transmet a una altra peça el moviment que li és aplicat.
Assut: Resclosa de poca alçària que es fa en rius i en rierols per detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell. Embassament de l'aigua d'un corrent, gorg.
Avenc: Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.
Barranc: Excavació profunda que fa l'aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d'erosionar. Torrent entre roques i precipicis.
Bassa: Qualsevol excavació o clot, gran o xicotet, que s'ompli d'aigua, especialment el destinat a arreplegar l'aigua de pluja, que serveix d'abeurador, de llavador, etc. Depòsit a l'aire lliure amb murs d'obra on es fa anar aigua, generalment la destinada a regar.
Broll: Raig d'aigua o d'un altre líquid que ix amb força.
Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.
Calcari: Que conté carbonat de calci.
Canal: Plana llarga i estreta entre dos serralades. Fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d'una cinglera. Conducte estret i allargat, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid.
Càrstic: Fenòmen consistent en la filtració de les aigües dels massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.
Cascada: Caiguda d'un corrent d'aigua per un precipici, saltant.
Cegar: Obstruir, tapar o tancar una obertura amb terra, pedres, etc.
Cim: Punt més elevat d'una muntanya.
Corrent d’aigua: Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Clot: Lloc baix voltat d'elevacions.
Comporta: Element d'obturació, generalment metàl•lic, utilitzat en els aprofitaments hidràulics per a impedir o regular el pas de l'aigua per un conducte.
Cova: Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.
Curs: Camí que fan les aigües en l'anada cap a la mar.
Desaiguar: Traure l’aigua (d’un lloc on està empantanada).
Doll: Raig d'aigua que brolla amb força d'un orifici o obertura. Massa d'un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d'una obertura reduïda.
Dolomites: Carbonat de calci i magnesi, mineral d'estructura igual a la de la calcita, substituint la mitat dels àtoms de calci pels de magnesi, que ocorre en cristalls normalment romboèdrics o en masses compactes o granulars.
Engranatge: Conjunt de les peces que engranen.
Estany: Massa d'aigua d'extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Font: Lloc on l'aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.
Gorg: Clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on esta s'entolla o alenteix el seu curs.
Llanterna: Llanternó. Roda formada per dos discs paral•lels, units per les seues circumferències amb barrons cilíndrics amb els quals engranen les dents d’una roda dentada.
Llit: Espai del riu per on s'escorren les aigües.
Marge : Vora d'un terreny que forma escaló o desnivell.
Marjal: Terreny d'aiguamolls vora la mar.
Massís: Conjunt muntanyós caracteritzat per les seues formes pesades i per una altitud moderada.
Mirador: Element arquitectònic emplaçat de manera que, d'allí estant, es pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Mola: Cada una de les dos pedres de forma circular que componen el molí ordinari.
Molí: Màquina desintegradora utilitzada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. Edifici on hi ha un molí.
Molí d’aigua: Molí que funciona per l'acció de l'aigua damunt d'una roda armada de pales.
Muntanya: Elevació natural del terreny.
Naixement: Lloc d'on ix un curs natural d'aigua, font.
Peixera: Rec que pren l’aigua d’un riu o d’un estany per al regadiu, per a moure un molí, etc.
Portitxol (Portijol): Port menut.
Pou: Excavació, generalment vertical i profunda, practicada en el sòl amb una finalitat diferent de la de trobar aigua.
Ramal: Camí, sèquia, serra, etc., que arranca d’un altre de principal.
Ratlla: Línia que assenyala un límit, un terme. Límit o terme d'una cosa.
Ribera: Terrenys pròxims al riu o al mar.
Riu: Corrent natural d'aigua, més o menys continu, de cabal que pot ser molt variable, que drena una conca vessant d'una extensió almenys de dimensions comarcals.
Rodet: Roda de molí que, impel•lida per l’aigua, fa rodar la mola.
Séquia: Canal de regatge.
Séquia Mare: Canal principal, en un sistema de regatge.
Serra: Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d'una serralada.
Sobreeixidor: Font, conducte,etc., per on ix el líquid d’un recipient, d’un depòsit, etc., quan n’hi ha en excés i que altrament es vessaria per les vores.
Surgència: Eixida a l'exterior de l'aigua infiltrada en qualsevol sistema hidrogeològic, o de l'aigua absorbida en un carst, per qualsevol conducte subterrani.
Terme: Porció de territori que forma la jurisdicció d'un municipi.
Torrent: Curs d'aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla segons les precipitacions estacionals o ocasionals. Barranc, pendís, etc., de muntanya que constitueixx el llit, quasi sempre sec, d'un curs d'aigua ocasional.
Tossal: Elevació del terreny no massa alta ni de pendent molt rost, en una plana o aïllada d'altres muntanyes.
Treball: Efecte d'una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d'aplicació.
Turbina: Màquina rotativa que transforma l'energia cinètica, potencial, interna o de pressió d'un fluid en energia mecànica.
Ullal: Sot on naix un riu, cavitat d'on brolla l'aigua d'una font.
Vall: Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial. Conca.
Volta: Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exercixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.

Afluent: Riu secundari que desemboca en un altre de més important.
Àlep: Cada una de les paletes còncaves situades al voltant de la roda del molí d’aigua.
Arbre de transmissió: Òrgan a la manera d'eix, generalment en forma de barra, que en un mecanisme transmet a una altra peça el moviment que li és aplicat.
Assut: Resclosa de poca alçària que es fa en rius i en rierols per detindre les aigües i fer-ne pujar el nivell. Embassament de l'aigua d'un corrent, gorg.
Avenc: Cavitat natural constituïda essencialment per un pou o diversos pous de parets verticals o subverticals.
Barranc: Excavació profunda que fa l'aigua de la pluja en la terra, especialment en materials fàcils d'erosionar. Torrent entre roques i precipicis.
Bassa: Qualsevol excavació o clot, gran o xicotet, que s'ompli d'aigua, especialment el destinat a arreplegar l'aigua de pluja, que serveix d'abeurador, de llavador, etc. Depòsit a l'aire lliure amb murs d'obra on es fa anar aigua, generalment la destinada a regar.
Broll: Raig d'aigua o d'un altre líquid que ix amb força.
Cabal: Magnitud que expressa la quantitat de fluid que, per unitat de temps, travessa una secció del conducte pel qual circula.
Calcari: Que conté carbonat de calci.
Canal: Plana llarga i estreta entre dos serralades. Fissura de grans dimensions oberta de dalt a baix d'una cinglera. Conducte estret i allargat, amb la concavitat descoberta, fet de terrissa, zenc, plàstic, etc., destinat a conduir o a donar pas a algun líquid.
Càrstic: Fenòmen consistent en la filtració de les aigües dels massissos de roques calcàries clivellades i solubles, que porta a la formació d’un relleu de depressions tancades i d’avencs, de cavernes i de galeries subterrànies.
Cascada: Caiguda d'un corrent d'aigua per un precipici, saltant.
Cegar: Obstruir, tapar o tancar una obertura amb terra, pedres, etc.
Cim: Punt més elevat d'una muntanya.
Corrent d’aigua: Massa fluida que es mou contínuament en una determinada direcció.
Clot: Lloc baix voltat d'elevacions.
Comporta: Element d'obturació, generalment metàl•lic, utilitzat en els aprofitaments hidràulics per a impedir o regular el pas de l'aigua per un conducte.
Cova: Cavitat subterrània poc o molt profunda de forma i de dimensions molt variables.
Curs: Camí que fan les aigües en l'anada cap a la mar.
Desaiguar: Traure l’aigua (d’un lloc on està empantanada).
Doll: Raig d'aigua que brolla amb força d'un orifici o obertura. Massa d'un fluid (líquid o gas) que brolla amb força, impetuosament, del lloc on és contingut, generalment a través d'una obertura reduïda.
Dolomites: Carbonat de calci i magnesi, mineral d'estructura igual a la de la calcita, substituint la mitat dels àtoms de calci pels de magnesi, que ocorre en cristalls normalment romboèdrics o en masses compactes o granulars.
Engranatge: Conjunt de les peces que engranen.
Estany: Massa d'aigua d'extensió reduïda, acumulada en una depressió del terreny.
Font: Lloc on l'aigua subterrània brolla o ix a la superfície de la terra.
Gorg: Clot profund en el llit d'un corrent d'aigua, on esta s'entolla o alenteix el seu curs.
Llanterna: Llanternó. Roda formada per dos discs paral•lels, units per les seues circumferències amb barrons cilíndrics amb els quals engranen les dents d’una roda dentada.
Llit: Espai del riu per on s'escorren les aigües.
Marge : Vora d'un terreny que forma escaló o desnivell.
Marjal: Terreny d'aiguamolls vora la mar.
Massís: Conjunt muntanyós caracteritzat per les seues formes pesades i per una altitud moderada.
Mirador: Element arquitectònic emplaçat de manera que, d'allí estant, es pot mirar al lluny, contemplar una vista interessant, etc.
Mola: Cada una de les dos pedres de forma circular que componen el molí ordinari.
Molí: Màquina desintegradora utilitzada en la mòlta de grans i, en general, de materials sòlids. Edifici on hi ha un molí.
Molí d’aigua: Molí que funciona per l'acció de l'aigua damunt d'una roda armada de pales.
Muntanya: Elevació natural del terreny.
Naixement: Lloc d'on ix un curs natural d'aigua, font.
Peixera: Rec que pren l’aigua d’un riu o d’un estany per al regadiu, per a moure un molí, etc.
Portitxol (Portijol): Port menut.
Pou: Excavació, generalment vertical i profunda, practicada en el sòl amb una finalitat diferent de la de trobar aigua.
Ramal: Camí, sèquia, serra, etc., que arranca d’un altre de principal.
Ratlla: Línia que assenyala un límit, un terme. Límit o terme d'una cosa.
Ribera: Terrenys pròxims al riu o al mar.
Riu: Corrent natural d'aigua, més o menys continu, de cabal que pot ser molt variable, que drena una conca vessant d'una extensió almenys de dimensions comarcals.
Rodet: Roda de molí que, impel•lida per l’aigua, fa rodar la mola.
Séquia: Canal de regatge.
Séquia Mare: Canal principal, en un sistema de regatge.
Serra: Alineació muntanyosa de dimensions inferiors a les d'una serralada.
Sobreeixidor: Font, conducte,etc., per on ix el líquid d’un recipient, d’un depòsit, etc., quan n’hi ha en excés i que altrament es vessaria per les vores.
Surgència: Eixida a l'exterior de l'aigua infiltrada en qualsevol sistema hidrogeològic, o de l'aigua absorbida en un carst, per qualsevol conducte subterrani.
Terme: Porció de territori que forma la jurisdicció d'un municipi.
Torrent: Curs d'aigua temporal, de règim irregular, característic dels pendissos pronunciats i dels vessants de muntanya, pels quals davalla segons les precipitacions estacionals o ocasionals. Barranc, pendís, etc., de muntanya que constitueixx el llit, quasi sempre sec, d'un curs d'aigua ocasional.
Tossal: Elevació del terreny no massa alta ni de pendent molt rost, en una plana o aïllada d'altres muntanyes.
Treball: Efecte d'una força en tant que venç una resistència i, per tant, es produeix un desplaçament del seu punt d'aplicació.
Turbina: Màquina rotativa que transforma l'energia cinètica, potencial, interna o de pressió d'un fluid en energia mecànica.
Ullal: Sot on naix un riu, cavitat d'on brolla l'aigua d'una font.
Vall: Depressió allargada de la superfície terrestre recorreguda, en general, per les aigües d'un corrent fluvial. Conca.
Volta: Estructura arquitectònica corbada que cobreix un espai, forma un sostre, sosté una graderia, etc., conformada amb elements que recolzen mútuament i exercixen una pressió exterior suportada per parets, pilars, etc.