Séquia Mare

7. Séquia Mare de Simat, Benifairó i Tavernes de la Valldigna.







1. Assut del Gorg de l’As.
2. Molí de Giner.
3. Molí del Marqués.
4. Molí de Tonet.

Les aigües que vénen del riu Vaca arriben a l’assut del Gorg de l’As i una vegada allí són desviades mitjançat una comporta a la séquia Mare que es troba al marge esquerre del riu Vaca.

Fig. 7.1. Desviament del Gorg de l’As a la séquia Mare.
L’aigua de la séquia Mare es conduïda per l’horta fins a Benifairó. Abans d’entrar al poble hi ha unes comportes que desvien l’aigua per al rec dels camps de tarongers.

Fig. 7.2. Séquia Mare (a l’esquerra), desviament de l’aigua (a la dreta).
Es pot observar a la part sud-oest de Benifairó com la séquia Mare entra per dins del poble i, soterrada, el travessa per davall del carrer Sant Roc també conegut com el carrer de la Séquia.

Fig 7.3. Séquia Mare abans d’entrar a Benifairó.
Al final d’aquest carrer, i entre tarongers, hi ha un camí que forma una diagonal amb els camps. Aquest ens conduirà fins el lloc on la séquia torna a estar a l’aire.

Fig 7.4. Entrada de la séquia Mare a Benifairó.

Fig 7.5. Continuació de la séquia Mare a l’eixida de Benifairó.
A partir d’ací, la séquia Mare continua fins arribar al molí Giner, actualment en desús. Antigament l’aigua era conduïda pel canal fins als pous i movia la maquinària. Avui en dia l’aigua ja no continua més endavant d’aquest molí i s’utilitza només per al rec.

Fig. 7.6. Molí Giner.
Després de travessar el Molí Giner, l’aigua seguia per la séquia Mare fins arribar al molí del Marqués.
En aquest molí es poden veure els pous de caiguda de l’aigua i les voltes per on hi eixia desprès de fer el treball. L’estat de conservació de l’edifici és bo encara que no té gran part de la maquinària hidràulica.

Fig. 7.7. Voltes del molí del Marqués per on continuava l’aigua.
Després d’abandonar el molí del Marqués, la séquia Mare prosseguia cap a Tavernes pel Camí del Molí. Ací la séquia fou tapada amb escombraries (cegada), la qual cosa encara es pot veure al marge dret del camí en direcció cap a Tavernes, on a punt d’arribar es desvia pel mig dels horts cap al molí de Tonet.
Aquest molí va romandre en funcionament fins la dècada dels 70, quan ja no era arrossegat per l’aigua de la séquia Mare sinó per motors d’explosió. No obstant això, és el molí amb la maquinaria hidràulica millor conservada de tota la Valldigna, utilitzada en èpoques on encara corria l’aigua que venia de Simat.

Fig. 7.8. Séquia o canal del Molí de Tonet.